Search results for "Català Termes i locucions"
showing 10 items of 10 documents
Distribució sintàctica de parer, aparer i apparer en català antic (segles XIII-XVII)
2013
This paper provides a systematic and comprehensive study of the syntactic tendency in verbs 'parer', 'aparer' and 'apparer' which became polysemic verbs in Old Catalan ('to seem') and are usually considered synonyms. The paper questions whether they are really synonyms in all syntactical contexts. The study is based in a data corpus from the 13th to the 17th century.
El verb modal deure al segle XIX: modalitat deòntica, evidencialitat inferencial, (inter)subjectivitat i mirativitat
2018
This paper presents a study of the modal construction with the verb deure ('must') in the 19th century, based on two corpora (CIGCM and CTILC). In this century, the modal deure consolidates the inferential evidential value, which had already emerged in Old Catalan (Sentí 2017), and developed maximum subjective values compared with other Romance languages (generic inference and conjecture, cf. Squartini 2008). New pragmatic uses are observed (interrogative sentences) and new intersubjective (Traugott 2003) and mirative uses are discussed. We also analyze the values of necessity that still survive, following Nuyts' (2005) proposal: deontic and dynamic modality and a directive value. Keywords:…
Les Oracions de relatiu i la represa pronominal amb en
2014
This paper deals with relative clauses that include a resumptive en clitic. Specifically, it deals with relative clauses that have a partitive implicit antecedent. In other words, it is concerned with the type of construction in which the antecedent appears without a nominal nucleus and is headed by a quantifier. This kind of construction has not received much attention from scholars and it has only been dealt with in a very shallow manner and with a range of diverging opinions from the point of view of normative grammar. This research goes into the issue in greater depth by analysing hesitating uses and the tendencies according to the syntactic features of the construction. It is based on …
Pardines i l'orige de la llengua valenciana
2018
Supondre que tots els portadors del sobrenom Pardines en la Comunitat Valenciana vingueren de la localitat de Pardines en Catalunya choca en un bon fum de fets, principalment: Pardines, un nom d'orige llatí, estaria ya prou be establit com a topònim en el sentit de 'ruïnes' en el territori valencià durant l'época islàmica d'ocupació; s'esperaria a lo manco algunes instàncies d'un sobrenom valenciá Pardinas, ya que tal era llavors la pronunciació del topònim en el català oriental, pero en Valéncia trobem només Pardines; al cap, tant la freqüència com la distribució cronològica del llinage Pardines en territori valencià no són cònsones en un orige català. The idea that all the bearers of the …
The Polysemy of the verbs «pegar», «apegar» and «empegar» in Catalan : a synchronic manifestation of semantic change
2015
In this paper we study the polysemy that the verbs pegar ('hit/stick'), apegar ('stick') and empegar ('stick') possess today in the Catalan language. First of all, we perform a thorough description of the meanings that each of these verbs have acquired not only in the standard but also in the colloquial language. Each of the meanings has been differentiated from the others by analysing the most prominent dictionaries currently available and a corpus of written texts. Additionally, a number of surveys on the spoken language have also been taken into account. Our research has shown that in the different Catalan dialects they do not always have the same meanings or the same verb forms. To be a…
La llengua catalana en la literatura de viatges del primer terç del vuit-cents
2022
Aquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d'aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l'ús d'aquesta per part dels habitants d'aquests territoris. Les obres que s'hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topo…
El cambio semántico del verbo pegar en catalán (siglos XIII-XXI)
2016
This article studies the polysemy of the verb pegar from a diachronic perspective. The study is based on research conducted on an extensive corpus of texts written between the 13th and 21st centuries, as well as on the information provided by different historical dictionaries. The author identifies the different meanings acquired by the verb pegar by documenting and dating them. The analysis shows that the meanings that are most directly related with the etymological sense of sticking gradually become obsolete. In contrast, new meanings connected with them are generated, one of the most important being the sense of 'to touch with a certain amount of violence or intensity, to hit'. The inter…
Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual
2010
A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientación general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat. Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Mon…
La discòrdia entre ferrers i teixidors al «Tirant lo Blanc»: entrades reials, imaginari carnavalesc i motius folklòrics
2020
Resum La discòrdia («divís») entre els oficis de ferrers i teixidors, que té lloc en la secció inicial del 'Tirant lo Blanc' (cap. 41), és un dels episodis més coneguts de la novel·la, degut a la seua originalitat temàtica, els seus protagonistes burgesos i el desenllaç sorprenent del conflicte. L'article examina la realitat històrica de les desfilades i entrades reials en l'època, i les disputes entre els oficis que s'hi donen; les crítiques generalitzades als juristes i l'experiència negativa de Joanot Martorell amb juristes; les processons literàries, religioses i carnavalesques, on apareixen els oficis en conflicte; els motius de la forca, els traïdors penjats (com ara Judes) i els penj…
Territori i identitat en la narrativa de Carme Riera
2017
This paper analyses the relations between thematization of the territory and symbolic elaboration of identity in Carme Riera’s narrative: in two inicial short story collections, Te deix, amor, la mar com a penyora and Jo pos per testimoni les gavines,and in two novels: Dins el darrer blau and La meitat de l’ànima. The aim of the research is to show that, according to the works, the identity value of Mallorca arises either from a sentimental perspective, or in terms of moral or in terms of culturaltransmission, in literary key.